Pàgina:La papallona (1902).djvu/35

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
35
la papallona

sorprès un secret, reya per forsa, deya qu' era sòn lo que tenía, y procurava desvetllarse menjant ben depressa, per caure altra volta en nous ensopiments.

Apurada s' hauría vist ella meteixa per' explicarse què tenía: tot plegat res, lo cap com buyt y brunzintli á dintre aquell borinot, sempre ab la meteixa cantarella, «dilluns.... quan es dilluns?» Per altra part, un desitj de relatar graciossitats d' en Lluis, que sols la por que li feya la Madrona ab son rigor d' escamada podía contindre.

Refiantse més de la Sió, esperit reservat y discret, que no pas de l' Angeleta á qui alguna vegada havían tractat de boca-molla, vá aprofitar el moment qu' estigueren solas al balcó després de sopar, per' esplayar l' esperit. Ab las sevas manyas, la conversa aná rodolant fins á dar peu pera parlar del carrer d' en Roig, y encara qu' enrahoná refrenant l' empenta dels seus entusiasmes, que la poesía de la lluna y la soletat del carrer semblavan fer, sinó més poderosa, més tendrament expressiva, se sentí ja al retirarse, ab el cor més desfogat.