Per un d' aquells capritxos que la vida presenta més sovint de lo que saben veure 'ls carácters poch observadors, en Miquel Castellfort, aquell jove reposat, reflecsiu, meláncolich, retret del mon y entregat en còs y ánima al treball, s' havía enamorat d' una dòna qu' era una estornell, tota expressió, sempre disposada á bromejar y á fer lluhír son enginy inestroncable, mal qu' exposés á voltas fins la reputació que 's mereixía per son fondo serio, sa conducta inmillorable y sa excelent bondat.
Filla d' un patriota sempre embolicat en conspiracions y bullangas, tingué, essent noya, de seguir l' accidentada vida del seu pare, avuy fugint á Fransa per viaranys y montanyas, demá cercant l' hospitalitat á Italia, un altre jorn refugiantse á Inglaterra, passant á tot' hora per aquell trángul del polítich militant que tan bon punt l' enlayra á menjar ab reys, com l' estimba á aprofitar las engrunas de
