Pàgina:La papallona (1902).djvu/40

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
40
narcís oller

sonal, l' entusiasme d' espectador ab una sòrt d' amor platónich, d' enamorament, per la dòna que l' havía conmogut, fingint afectes pura y senzillament artístichs. Quan li passava això, ja 'l teníau filtrantse com una ombra per las taulas, no més que pera flayrar de prop aquella dehesa, sens jamay gosar á parlarli, envejant, aborrint gelós als atrevits que profanavan el seu camerino, per ell veritable camaril, esperant després, arrambat á l' ombra, la sortida del teatre, pera correr dissimuladament derrera 'l cotxe y veure ahont posava aquella senyora del seu pensament, espiant l' endemá totas las entradas y eixidas de la fonda y mirant ab amor tot lo que li duya recorts d' ella, totas aquellas parts de la companyía qu' ab ella creya més á gust lligadas. Y tot això ho feya en Miquel sense comunicarho á ningú, sense perdre son posat trist é indiferent, covant, covant ab religiós secret las més dolsas y candorosas fruicions.

Una sola vegada, per bons oficis d' un amich, s' atreví á entrar á saludar á una d' aquellas estrellas, que, per llunatisme del públich, no havía escaygut prou als barcelonins. La compassió li doná tot aquell coratge que l' admiració li robava. La comedianta 's va planyer amargament de la fredor del públich, mostrantse esmaperduda, dubtosa del seu geni, desesperansada dels èxits qu' anava á cercar á Ultramar, als Estats-Units. En Miquel eixí tan contristat, tan excitat y afligit de l' entrevista, que, en arribant á casa, ab má febrosenca y en cas-