passejá emperesida la mirada per la sala, ajeyent lo cap d'un cantó al altre com un aucell, á cada remor qu'allí arribava de l' altra banda de la porta.
La sala de la despesera estava parada ab sofá y cadiras d' assiento encoixinat, cobert per las consabudas fundas de color dubtós, una taula rodona ab el marbre sembrat de papers polsosos y una consola de caoba; tot del estil indefinit que, fins llavors feya quinze anys, havian cultivat els nostres ebanistas á tot estrop. Penjava de las parets, folradas de paper llistat, una colecció de litografías pintadas representant las aventuras d' Abd-el-Kader, y amagava 'l desendrès de l'encar tufosa alcova una gran vidriera ab cortinetas de llustrina bermella. Demunt de las cadiras jeyan prendas de còs de la Sra. Pepa, y 'l mirall de la consola reproduhía 'l quinquer de petroli de peu alabastrí y pantalla de dibuix daurat sobre fondo vert, posat entre dos canalobres y una copa de vidre argentat, ahont se retratavan, en menut tamany, los papers, raspalls y demés enredos esbarriats demunt lo marbre.
La Toneta comparava tot allò ab lo parament del seu nihuet y ho trobava molt superior. Ho mirava com una semi-propietat d'en Lluís y apareixía á sos ulls voltat de certa aureola que despertava simpatía y dava als objectes una distinció qu'estavan ben lluny de tenir.
Al ficsarse en lo mirall, no hi pogué fer més; s'aixecá de la cadira y, de puntetas, aná á mirarse, á passarse la má pe 'l cabell, á establir la possible
