Pàgina:La papallona (1902).djvu/51

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
51
la papallona

al estudiant aixerit. Oh! el près absolt no espera ab major dalè el dring-dring de las claus qu' han de darli la llibertad! Y lo pitjor era que ni una criada, ni la Sra. Pepa entravan pera res allí dins. Potser, rodant la conversa, li parlarían d'ell, li dirían que dormía, qu'estudiava, qu'era fòra, qu'estava malalt... qui sab; però una cosa ó altra que posés terme al desitj, á l'inquietut de vuyt días, al torment d' aquella soletat plena de remors ininteligibles, tan vehina de la companyía que la feya glatir! Tota aquella gent, que's removía á sis passas d'ella, era mestressa d'entrar y eixir ab llibertat de l'habitació d'en Lluís á qui veurían indiferents, y ella, que tant desitjava véurel, ella, que si ho podém dir á mitja veu, «tant l'estimava,» havía de romandre lligada y oprimida en el torment d'aquella cadira que li semblava plena de punxas. La imatge de la parella Castellfort li venía á la memoria, li ballava pe'ls ulls com exemple digne d'imitarse, y al meteix temps una bassarda misteriosa la corprenía.

Un pensament l'assaltá. ¿Si eixís fòra ab l'excusa de fer una pregunta qualsevol á la Sra. Pepa? Casualment tenía entre dits una camisa tan malmesa que valía la pena de consultar l' adob que hi voldrían fer.

—Just, just!—exclamá entre sí.

Y arreu, mitx aixecada ja y tota roja, 's repensá:

—Nó; esperaré que se'n vajin els estudiants qu' ara sento al menjador.

Y torná á caure á la cadira del torment, decan-