aquell públich que cridava, reya, malparlava y 's partía en duas massas fermentosas y viroladas á cada ómnibus de familia qu' anava avansant pera descarregar didas, criaturas y pares candorosos. Ficada entre aquellas empentas, hont la llum del dia semblava migrarse y'l tropell feya anar esverat, mirava sense veurehi. No sabía si ells s'havían ficat al teatre, dins de qual vestíbul hi havía una cua amohinosa, ó si haurían passat de llarch. Y ab el neguit del dubte, rompent aquella maror, s' arribá á la Rambla de Santa Madrona, qu' escorcollá de cap á cap.
El sol daurava l' extens y torrat devanter del quartel de las Dressanas y dos bons terços del empedrat, deixant extesa per tota l' acera de l' altra banda l' ombra regada y fresca que li esbatia el baix caseriu. Fer la banda del quartel no tranzitava ánima viventa; no més un qu' altre cotxe de retorn y dos soldats de cavallería, portadors d' ordes, feyan retrunyir l' empedrat en direcció á las Ramblas centrals, d' hont venía una gran remor de vida. Poblavan l' acera ombrejada rotllets de soldats, donotas y mariners extrangers.
Apartantse d'aqueixa xusma y fent vía cap al portal, vejé á'n en Lluís y la Sofía, y, sense avansar un pas més, los acompanyá ab la vista entelada pe 'l plor fins que's perderen per l'ángul de la muralla. Llavors s'entorná á la botiga per' avisar que s' empujava al pis á embastar alguna coseta, y, al entrar
