La pena de mort com a dret (pseudo-dret), es originariament la consagració d'un instint humà, de una passió individual, per la societat: es la jurisprudencia de la venjança. De manera que l'expressió vindicta pública expressa bé la naturalesa íntima de tal sanció. El fí de la pena de mort, entesa així, es doble: en l'aspecte que'n diríem immaterial, teòric, es la satisfacció de la justicia ofesa; en l'aspecte material, pràctic, es l'exemplaritat, l'evitació dels crims futurs que puguin cometre'ls altres homes, l'ús del terror suprem an el crim exercit per la societat pera impedir el crim exercit per l'individu.
L'idea mitològica de la Justicia persisteix ben viva entre nosaltres. La Justicia-Astrea, Themis o Nèmesis, es encara una deesa. I la pena de mort es,
