honrats si haguessin d'aplicar-la personalment i abandonaríen les llurs investidures pera no fer-ho. Més encara: tots ells rebujaríen indignats la mà de l'executor, pera no tacar-se d'ignominia. Veieu l'injusticia que això representa? Veieu l'hipocresía que això significa? Com podem creure que creguin acte de justicia aquella justicia que demanen, el compliment de la qual deshonra pera sempre an el ministre qui l'exerceix?
Per això la personalitat de l'executor, tant suggestiva pera aquella recerca d'antítesis estètiques que fou el romanticisme, té una literatura propia, genuina, privativa, un aspecte de satanisme poètic, i el seu nom de rèprob, qui paga les negrors de tota la conciencia social, s'uneix an el dels paries cantats per la mussa dels romàntics, en les estrofes d'Espronceda, en les ironíes de Heine, en les fantasmagoríes de Victor Hugo, el gran patriarca de tots els abolicionistes del patíbol, junt amb Lamartine.—I per contracop, el romanticisme de reacció absolutista idealitza el butxí com a pedra angular de l'edifici social, en les pàgines inhumanes de De Maistre, creador de lo que podríem anomenar patibulisme.
