consideren indefensos els interessos de casta, de jerarquía o de riquesa, interessos que tenen d'esser per força atacats si hem d'obrir pas an el pervenir?
Arribem ara a un altre argument formidable contra la pena capital: el de la seva irreparabilitat i el de la condició falible de tot tribunal. La pena de mort equival a la proclamació de l'infalibilitat de la justicia humana. I, de fet, una antiga ficció legal ha volgut imposar aquest dogma a la justicia amb el respecte idolàtric, de noli me tangere, de taboú, a lo que s'en ha dit cosa jutjada. Tots recordarem exemples d'ocasions en que s'ha volgut retreure (pera apagar discusions en que'ls governs se sentíen febles) l'autoritat indiscutible de la cosa jutjada. Vet-aquí una prova més de que la nostra societat se troba encara en lo que'n deia August Comte l'estat teològic, i de que'l catolicisme ha inficionat de tal manera els fonaments de la nostra ciutadanía, que la por al lliure examen ataca fins les garantíes més fermes de la llibertat i de la sobiranía populars. L'època nova que nosaltres voldríem iniciar aquí, es la d'una indefinida revisió de tots els valors religiosos, morals, socials, jurídics, polítics; perqué aquesta revisió es, en definitiva, el progrès humà, la llum, el sentit de lo millor, l'ideal, totes les parts nobles de l'economia humana, totes les perfectibilitats de l'historia; i podríem anar seguint aquesta serie
