nerosa, no pera que tals lleis causessin noves víctimes, esperant el marbre dels futurs Congressos, sinó pera que l'exemplaritat formidable dels errors jurídics fos testimoni etern de la flaquesa humana.
Jo no'ls citaré aquests hèroes triomfants de la mort, qui avui cooperen amb llur presencia immaterial en la nostra tasca. Però deixeu que, a la memoria de tots ells, deposem una branca de roure.
L'autoritat de la cosa jutjada va rebre un cop mortal en els debats del procés Dreyfus. Aquell es un moment qui romandrà significatiu en l'historia contemporania, perqué representarà, en lo jurídic, l'emancipació de tot religiosisme legal, com el principi constitucional i la supressió del dret diví dels reis són, en lo polític, l'emancipació d'un altre religiosisme.
La justicia humana es una cosa essencialment insegura. Es, ademés, en la seva aplicació extrema, literal, la suma injuria, com deien els romans. I pera obviar a les injusticies de la justicia, els homes han inventat la gracia, el perdó, l'indult, reste del principi qui atribuía an els reis l'administració originaria de justicia i per tant el dret de vida i mort sobre'ls homes.—Però l'indult, en sí, es una institució immoral. La seva concessió depèn de causes moltes vegades ben diverses de les depuracions de justicia, com són una festa reial, l'adoració de la
