inspira avui a nosaltres el torment, la tortura processal.
En la nostra llegislació podem notar, darrerament, reformes qui han volgut atenuar l'horror del suprem càstic. Una d'elles es la disminució de les hores forçoses de capella; la capella, imposada per un escrúpol religiós, es un reste de refinament en la mort: es una mena de torment moral, suprimit ja per tot arreu.—Una altra reforma es la qui separà de la vista del públic les execucions, amb una patent inconseqüencia respecte al principi de l'exemplaritat. A Anglaterra les execucions són efectuades també a porta tancada. A França són encara públiques. Recordo que quan va presentar-s'hi la proposta de llei demanant que la guillotina quedés relegada a l'interior de les presons, tots els abolicionistes votaren en contra, perqué cregueren que la publicitat escandalosa d'aquells fets era una garantía de que la conciencia social clamaría més prompte per la supressió total de la pena.
Vagi ara una salutació entusiasta a les nacions qui tenen ja suprimit el cadafalc. Vagi, singularment, a la jova i nobilíssima República de Portugal, preclar exemple pera l'Iberia. Vagi a Italia. Vagi a l'estol d'aquests abolicionistes francesos, vençuts ahir per l'endarreriment social de les multituts parisenques. I vagi, en fí, un vot pera que Espanya
