Pàgina:La punyalada (1904).djvu/20

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


dissa, y escalant espadats y xaragalls, furgava y recociava coyes y tutes perdudes entre la malesa, en busca de recorts y reliquies de llurs passats habitadors, visitava masíes y barraques de carboners, recullint cansons y llegendes, romansos y rondalles, tot pescant al vol locucions y mots especiallíssims d'aquell terrer que talment sembla abandonat de la mà de Deu.
 Peró la Meca de les meves aficions d'excursionista era el Mas Bardal, del terme d'Albanyà, hont a la entrada ò a la sortida de la montanyosa Garrotxa, feya sempre cap, pera saludar y conversar llargament ab l'ermità d'aquella casa, el vell Albert. Era aquest una mena d'anacoreta esborrat dels fulls del llibre de la Mort, que anava fent anys y més anys arrossegant una vida de xacres y malgams, ja que, com deya ell, ara mateix no tenía en tot el seu cos res que valgués tres pitus. Axís havía anat enterrant a familia, amichs y coneguts, que be diu aquell adagi, que allarga més el que piula que'l que xiula, quedantse sol al món, fins al punt que, segons propia ex-