Pàgina:La punyalada (1904).djvu/22

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


de tot arreu de Catalunya y a gaudirse, entre cràpules y borratxeres, dels beneficis de llurs rampinyes y pillatges en les espayoses y encinglades coves que allí abundan y sota els boscos de fondalades casi inaccessibles, venía a resultar l'Albert sols com un de rants que, cansats de sufrir el jou de la lladregada, s'armaren en sometent, y després de llarga brega, ne feren una estenallada a les reconades de Bruy, ab tot lo que'l pobre home hi havía perduda la salut, no sentne may més cuca ni aucell.
 La primera vegada que'l vai veure, me produhí una impresió per demés estranya. Figurèuse un home escardalench, de carns xuclades y pell pergaminosa d'un color cendrós clar com si estés faltat de sanch, blanch de cap y ras de barba, sempre com si fos diumenge. La seva cara era d'un cayent pacífich y resignat, nas alt y fi de línies, llavis prims sobre una barba menuda y sota un front ratllat d'arrugues, uns ulls blaus, apagats y dolsos, d'aquells que sempre sembla que demanin clemencia. Devía haver sigut de bo-