Pàgina:La punyalada (1904).djvu/287

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

trayció ò sense, matarlo ò ferme matar, que ja tant se me'n donava, vaig recomensar per mon compte aquelles ascensions y devallades del Bassegoda,'l Bestract,'l Mont y les Agujes, encinglantme per espadats y avenchs inaccessibles, en busca de balmes y confurnes, de grutes y votes ignorades ò no visitados per ningú, descubrint recons esferehidors y basardosos, qu'a mi mateix, fill del país, m'eran sorprenents, dormint a la intemperie, mal abrigat y alimentantme del bosch ò acceptant els rosegons de pà que'ls carboners y artigayres per pietat m'oferían.
 Allavors prengueren més peu aquelles exaltacions de mon esperit, afollat de beure sanch, de caxalejar carn viva, d'esgarrapar entranyes palpitantes, y corría com un desesperat fins que'l cansament y la sòn me rendían. Després, en moments de major sossego, la donava per armarme de paciencia y com l'aranya al agoyt, passarme hores y fins díes enters aclotat al peu d'una cova, a la vora d'un viarany, sobre un collet, esperant ab estúpida passivitat, que'l qui buscava vingués a caure per ell