Pàgina:La punyalada (1904).djvu/29

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


perdrà! Vull dir escrit en paper y lletres de motllo, pera recordansa de una època característica de nostra historia y pera medecina de les ànimes malaltes.—
 Ell feu un gest especial d'espatlles, fixà la mirada uns moments sobre'ls calaxos del cantarano, y després, com repensantse'm mirà ab sos ulls malaltissos, tot diguent:
 —¿Y quí creyeu que llegiría aquexes miseries el dia d'avuy? ¿Quíns son els malalts d'aquesta mena que volen gorir? Tots se creuen ab salut per vendre. Ademés, ni jo'n se d'escriure pels altres, ni'ls vells saben de lletra, y'ls joves ..... molts d'ells, més valdría que no'n sabessin.—
.  .  .  .  .  .  .  .  .  . 
 Passaren molts mesos, y quan ja me preparava pera reanusar mes excursions anyals, rebí la visita d'un subgecte que's digué marmessor de l'Albert dels Bardals, qui després de ferme saber la mort d'aquest, manifestà qu'entre sos papers, s'hi havía trobat un paquet clòs adressat à mon nom; per lo que creya interpretar la voluntat del difunt féntmel a mans.
 Obert el paquet ab tots els respec-