Pàgina:La punyalada (1904).djvu/307

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


mitat d'aquell poder ab qui pugnava de tant temps. Fins l'Arbós semblava com entontit y temerós d'haver treballat pel dimoni; crech qu'igual que jo li semblava impossible que'l terrible adversari, aquell rey dels trabucayres en l'esplet del seu poder, hagués pogut cometre la burrada d'anarse a aclatar en un lloch sens més sortida que'l viarany que com una reglada fosca creuava l'espadat d'allí enfront.
 De sobte's sentí un cant d'au matinera que l'Arbós reconegué per una contrassenya dels nostres, y no s'enganyà; feu la contesta pel mateix estil y als pochs minuts, com un conill d'entre la brossa, aparegué un home. Era un dels qu'aclatats díes hà entre les mates del bosch, vigilava el moviment de la còva.
 Estava escrit qu'aquell día era la nostra. Tota la llodrigada era a la trampa; «ab el berro y tot,» deya l'Arbós fregantse les mans. Y encara aquell home'ns havía aplanat el camí d'un obstacle que podía haverho tirat tot en orris. S'adonà de que l'Esparver per darrera precaució havia dexat un home pera vigilar els