Pàgina:La punyalada (1904).djvu/354

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


de nivell que, més qu'afeccions humanes, eran instints de bestia engelosida, portantme a un tal grau de rebaxament moral, que sols pensat en aquell tristíssim período de la meva vida'm fa plorar encara.
 Avegades, la fam me treya del bosch, fentme arrimar als pastors y als artigayres que, compadits, me donavan un rosegó de pà ò a les miserables masíes, de les que'n sortían les dones pera contemplarme ab cara de llàstima, tot afofolant les criatures que ploravan espantades de la meva figura. En certs moments semblava alsarse la boyra de plom que m'entenebrava y un raig d'alegría sense idea semblava invadir tot el meu sér. Allavors, sentía ganes de cantar y de ballar, y cantava y ballava devant dels pagesos, sentintme tot admirat de que la meva alegría no se'ls comuniqués a n'ells, sinó tot lo contrari, que se'ls allargavan encara més les cares y les criatures s'espantavan més. Allò m'exaltava, desexintme avegades ab improperis y amenasses contra'ls presents que en lloch d'indignarse, prenían un posat més compassiu encara.