Pàgina:La punyalada (1904).djvu/361

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


quest, la petja del Esparver que, segons vaig saber després, ja tenía ell esment de que s'havía escapat de la matansa, encara que molt mal parat, y estava curantse Deu sabía hont. En una paraula, semblava que talment en Rafel hagués recobrat son vell mastí.