Pàgina:Les Multituts (1906).djvu/101

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 —¡Ja sé què és! Me fan el buit. ¡Són els impotents, són els eunuchs, que s'han juntat per ofegarme, aquí y afòra, a tot arreu! Aquí, m'han colocat contra claror, per destruirme l'efecte del clar—obscur. Afòra, en els diaris, també han conseguit que ab prou feines es parlés de l'obra. Fins els que m'havíen promès posar la ploma a la defensa de la Lluita si la disputa esclatava, callen com uns traidors, com uns covards. Sí: tots els elogis sels guarden per aquesta porquería de bordell que anomenen la Damisela mitg habillada, o per la fanfarronada heroica del Explorador, o pel Sant Miquel, den Violet, que és un article de quincallería. ¡Estúpits! ¡Lladres! ¡Sanats!

 Y una onada d'ira, com si l'inondés pegantli empenta, el va fer trontollar de cap a peus. Li va venir una angunia, una angunia... el cap li rodava... perdía 'l món de vista... y al últim va deixarse anar sense sentits sobre una cadira, prop de la seva Lluita per