relació, més iluminat, més lírich se sentía. La narració de la posa dels models plegats tenía aires d'un fragment d'Ovidi:
—Aquella piràmide de carns de joventut, coronada per l'esplendor de la Cela, semblava, en certs moments, el carro apoteòsich d'Hipodamia conduit per Pèlops vencedor...
Però les dames s'estimaven més anar al gra del argument que pararse en floretes del estil, y interrogaven, impacientes:
—Y la disputa ¿com va esser?
—¡Oh!... S'havíen condensat tants desitjos reprimits, tanta frisança dissimulada, dins d'aquell estudi, que un día 'ls miraments humans van rompre 'l fre, y va esclatar una centella d'odi entre 'ls models combatents. La tempestat ja feya díes que anava congriantse en un silenci anguniós. Fins an en Bauci se li començava a transparentar l'oratge que anava a reventar allí. Però ell callava, callava per por de fer esclatar ell ma-
