Pàgina:Les Multituts (1906).djvu/108

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

entremitg d'aquell desfet. Va córrer... però ja no hi va esser a temps per aturar el desastre que venía. Una de les estatues, la que representava l'Intelecte, reb tal empenta d'un dels combatents, que tot el fang li cau a troços, deixant descobert l'arbre de ferro que sostenía l'imatge. ¡Ah, quan en Bauci veu esmicolada la figura!... ¡Quin udol de fera va llençar!... ¡Li destruíen el gran amor!... li mataven el séu somni!... Tot lo que fins aquell moment havía estat extranya placidesa, se converteix en desastrat furor. Encegat de rabia, renegant, malehint, sen va contra l'italià y l'abofeteja ab ira... —¡Té! té! té!... —Però l'italià, glapint per venjar l'agravi, s'ampara d'un escarpell y se li abalança per esbravarshi, per tornarli ab escreix el cop. Més, allavors, la Cela s'hi interposa pensant deturar la furiosa lluita, y... el cop, apuntat al estatuaire, el reb ella al mitg del pit! Una clapa de sang esgarrifosa... ¡que encara no m'he pogut esbandir dels ulls!... cobría la nuesa de l'infeliç cria-