Pàgina:Les Multituts (1906).djvu/11

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
9
raymon casellas

ocasions no 'n fem cas, malgrat lo sorprenent que és el prodigi. Una criatura, placèvola en l'intimitat, esdevé irada quan se congrega ab irades multituts; l'apocat se torna heroich ab els heroichs, y el valent, poruch ab els poruchs; el prudent, gosat, y l'atrevit, cautelós. El flemàtich s'indigna, l'indiferent s'entusiasma, el resignat protesta, el fret de cor s'apassiona, l'encongit s'anima, el passiu se posa en moviment. Sembla que quiscú abdiqui poch o mólt de la seva ànima, pera proclamarne una de nova, que és l'ànima de tots plegats. La voluntat comuna ofega les individuals. La passió momentania de la massa se sobreposa a les habituals de cadascú. Perxò 'ls moviments de la multitut aplegada prenen aspectes distints dels moviments que faríen els homes que la componen, si 's trobessin desapariats.

Per lo comú són actituts violentes, resolucions extremades, formes tumultoses, les que triomfen en la munió [1], encar que en ella s'hi comptin homes entenimentats, correctes per habitut, enlairats per l'estament. Així com, en un toll remenat, el pòsit puja enamunt y

  1. «Qui rassemble les hommes, les agite.»—El Cardenal De Retz.