Pàgina:Les Multituts (1906).djvu/127

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


de la conrería, s'aixecava una polsaguera que anava venint, venint, coronada per la lluentor que feyen les bayonetes. La gent armada va atravessar el passadiç dels hostalets, va trencar pels caminals de l'hort... y, a cada pas que avançaven els miquelets, el cor de les religioses bategava més fort y més seguit. Les unes mormuraven: —¡Senyor, assistiume!...— y d'altres s'aixugaven la suor freda que 'ls perlava 'l front.

 A pas de carga, van traspassar els miquelets el claustre xich y el fruiterar; y, aixís que van esser al claustre gran, la gent va escamparse per tots cantons, després de deixar les armes recolzades contra 'ls basaments de les columnes. Els vells s'arraceraven sota les galeríes y exteníen les mantes a terra, per ajocarshi a dormir; o bé 's treyen pedra y esca, per calar foch a les pipes. Els joves corríen d'ací, d'allà, pel mitg del pati, qui pouant aigua de la cisterna, qui encenent garbons per posar a coure quelcom que havíen dut de la vila.