Pàgina:Les Multituts (1906).djvu/132

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


el desenllaç de la sagnanta tragedia, se miraven les unes a les altres, dientse ab certa resignació:

 —¡Ara sí que ha arribat l'hora!... ¡No hi hà remey! ¡No hi hà remey!

 Però no... tampoch... L'alarma de les religioses era infundada : el toch de corneta donava l'ordre de marxa, perquè, al ferse nit, aquella gent armada havía de reunirse ab els voluntaris de Vilavella. Tots els miquelets van posarse en moviment: els que jeyen damunt les mantes, s'aixecaven estirant els braços y fregantse 'ls ulls; els que jugaven a pilota van parar en sèch, sense acabar la partida. Uns y altres corríen a cercar les armes que havíen deixat arrimades al peu de les columnes. Els uns es penjaven el sarró a l'espatlla, a tall de motxilla; els altres se cordaven els lligams de l'espardenya; els d'ací 's carregaven el fusell al coll; els d'allà s'estrenyíen la canana a la cintura.

 Mogudes per la curiositat, les monges s'apilotaven darrera l'amagatall, frisoses