Pàgina:Les Multituts (1906).djvu/133

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


de mirar per les escletxes y endevinar la causa d'aquell moviment que no sabíen compendre. Però tanta va esser la força ab que s'empenyíen contra les gelosíes, que, cedint el reixat de fusta a l'embranzida, van obrirse les ventalles de bat a bat, deixant les monges en descobert. Al soroll de cruiximent que van fer les fustes al esbadallarse, els miquelets van alçar el cap, admirats de sobte per aquella aparició de dònes blanques.

 —¡Estem perdudes! —van dir les monges entre sí. —¡Nosaltres mateixes ens hem venudes!...

 Davant d'aquella situació extranya, els homes, sorpresos de cop y volta, van començar a riure de veure que l'atzar havía descobert impensadament l'amagatall de les monges. Elles, de primer moment, van provar de fugir al chor; però després, creyent vana tota diligencia, s'esforçaven per fer un somrís, y fins la Superiora, trayent forces de flaquesa, va moure 'l cap, com saludant lleugerament. Mólts homes van fer lo