Pàgina:Les Multituts (1906).djvu/147

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

instant del tabernacle, per deixarse adorar sense liturgies ni cerimonies pels pobres mortals que li són fidels. Atent ab tots, ràpit en la resposta, enginyós en el dir, tenía una paraula amatenta per l'un, un somrís per l'altre, una mirada pel de més enllà, seduint sempre y embruixant a tot el món ab una vivacitat d'afectes, ab un vigor d'expressió, ab un calor de moviment, que denotaven l'home fort, ple de vida, rich d'esperit, potent d'imaginació.

 —Allavors, ¿com s'explica aquest misteri? —rumiava la gent, tota extranyada. —¿Com pot esser que, un malalt consumit de llagues malignes que mengen lo mateix que un corrosiu, se presenti airós y ferm, ab aquests aires adorables de conqueridor del món? ¿No seran cançons y faules totes les histories, que han fet córrer, d'esgarrifoses operacions, de membres postiços, de paladars artificials? ¿No seran falornies totes aqueixes pestilencies que conten, com potser també ho són la major part de les maldats