Pàgina:Les Multituts (1906).djvu/150

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


guns. —¿Què té, que aixís ullprèn a les turbes y les esclavisa y les fa seguir?

 L'endemà a la nit, mitja hora abans de començarse 'l meeting, el grandiós teatre de la Comedia Classica era ple de gom a gom, llevat de l'escenari y dels primers rengles de butaques, que 's destinaven als cap—pares y a les representacions del partit. Tot lo demés de plateya y palcos, l'amfiteatre, les galeríes, el públich, tot estava invadit per una munió frisosa de sentir de boca del estadista l'evangeli econòmich de la felicitat moderna, realçat ab aquelles pomposes ressonancies de l'accent cortesà que feyen caure la baba als grollers burgesos de la ciutat industriosa, grans lluitadors per la vida, però lo més negats del món per les esclatants batalles de la facundía oral. Mentres s'acostava l'hora, anava entrant y prenent seti en els llochs de preferencia la plana major del flamant par-