Pàgina:Les Multituts (1906).djvu/156

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


estrafan la forma, y a cops fins els moviments, dels membres amputats. «Proveits d'aquests preciosos artificis, —seguía relatant,— hi hà pacients que recobren totes les apariencies del home intacte y sanitós; y, per poch que senti 'l malalt propensions a la coquetería, no més li cal apelar als recursos de l'art... y els cosmètichs y els postiços s'encarreguen de lo demés.» «Això no vol dir, —acabava recalcant l'articulista,— que aquests malalts, que a voltes passen triomfants pels escenaris de la vida, àgils, frescos, somrisents, hagin destruit el llevat de pudridura que sels menja, perquè al moment més impensat pot sortir al dafòra 'l cadavre del propi cos consumit que van traginant pel món.»

 Ben aplicades o mal aplicades, fantàstiques o reals, semblants revelacions van acabar d'esvalotar el cervell de la multitut.

 —¿És a dir... —pensava la gent...— és a dir que aquest home que va per les ciutats entavanant les turbes, que perora en els