prejudicis, de rutines, de prevencions: la democracia ha mort de mals de criatura, d'inexperiencia, de rebomboris, de disbauxes, d'indigestió d'ideals mal definits. Y ¿no sentiu, senyors, la fetor que deixen anar aquests dos cadavres, escampant pels àmbits del país una atmósfera de pesta que tot ho emmetzina y ho marceix tot?
Ningú va dir una paraula. Aquell exordi tètrich com una estrofa del Dies irae, va deixar a la gent ab el cor estret, tot oprimit de congoixa. Més, com si l'orador no esperés res més que aquell efecte, va mudar instantaniament de tonada, començant per preludiar un himne joyós als plaers y a les glories d'una vida nova.
—¿Sabeu per què he vingut aquí a demanar la vostra ajuda? Donchs he vingut ab dos fins: el primer, pera enterrar ben a fons les cendres dels organismes consumits y de les utopies trastornadores; el segon, perquè, sobre aquest camp de les despulles d'ahir, m'ajudeu a sembrar
