sar d'altra manera, fins era dar proves de mal gust. El descamisat que allavors hagués gosat sortir retrayent les histories dels emprèstits, hauría sigut rebut ab una rialleta de compassió. —¿Que aquells personatges prevariquen? Bé... ¿y què? ¿No prevarica cadascú a casa seva ab el séu negoci xich o gros? Donchs que aixequi la mà 'l que 's cregui ab dret de tirar la primera pedra. ¿Què faría qualsevol que 's trobés en el lloch d'aquests personatges que manegen els tresors fabulosos de l'Estat, l'administració y els serveys públichs?
Y com si obeís a la suggestió que halucinava l'esperit de la gent, l'orador mentrestant anava acolorint el quadro esplendorós d'un Estat ideal que encarnés les aspiracions de les races noves. A grans cops de brotxa sucada en vius colors, pintava 'l programa econòmich que ell y els séus amichs plantejaríen així que posessin el peu en el poder:
—Un plan colossal de treballs públichs y explanacions que asseguraría 'l pa de
