Pàgina:Les Multituts (1906).djvu/185

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

solemnisada ab un combat vistós y alegre, sense perills de mort ni sang; una mena de batalla de per riure, que tothom podría contemplar ab el cor tranquil, igual que un pas de comedia entre moros y cristians. Y els comediants que faríen el paper aquell día, seríen els mateixos homes de la faccia, un temps festejats com a hèroes salvadors de les creences del poble, y ara temuts com a selvatges feres, perquè, d'ençà que la tropa 'ls perseguía de debò, no més sortíen dels cataus quan la fam els empaitava, passant aleshores per la terra com llops freturosos de carnatge, com llamps de maledicció.

 Al Nen de Rosanes ja 'l coneixíen bé prou, ab els séus tirats d'hereu—escampa, senyorívol y galant. ¡Com que era 'l quefe que, al fort de la facció, més anava venía per tots indrets, desitjós de ferse veure! Però no 'ls desplauría tornarlo a contemplar, qui sab si per darrer cop, muntat en son cavall piguellat de blanch y negre, l'espasa núa brillant al sol, y