Pàgina:Les Multituts (1906).djvu/187

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


pas mólts els qui 'l coneixíen, encara que grans y xichs parlessin d'ell. La gent de per avall sel pintava com una cucafera, un monstre extrany, mitg sagristà, mitg banyeta, que, per ferse obeir dels homes desanimats que comandava, l'una hora 's valía d'oremus y parenostres, l'altra hora de flastomíes y renechs, may sentits en boca humana. Contaven que un día, per conjurar unes baralles de les que 's congriaven tot sovint entre 'ls mals esperits del séu seguici, va presentarse davant de la partida revoltada, cobert ab la custodia del altar, que havía anat a cercar a missa, y, amparat ab el Santíssim Sagrament, havía començat a engegar trets y més trets contra 'ls revoltosos, fins a ferlos caure a terra, de genolls.

 És clar que, ab totes aquestes histories, escampades arreu pels vents de la fantasía, ja sentíen les multituts foranes passió de cor per assistir al simulacre. Allí 'ls tindríen com qui diu a tocar y en mitg d'una acció de guerra, an aquells homes que 'ls havíen encaboriat durant