Pàgina:Les Multituts (1906).djvu/188

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

tants anys, perquè un día havíen sigut esperança y joya, y després terror y desolació. Ademés, gran part dels facciosos eren del país, y els lligams de familia, la sang, que may se torna aigua, l'amistat, la coneixença, eren sentiments prou grossos per somoure una comarca. Hi havía mare que no havía vist el fill de qui sab els mesos, y comptava els minuts de tornar a abraçarlo. Hi havía xicota que, per recobrar el promès, esperava ab candeletes la funció, la sospirada funció que havía de designar l'acabament de la guerra, ja que no havía permès Déu el triomf de la santa causa.

 Perxò semblava una pelegrinació, un romiatge, un jubileu, la corrúa sortida de viles, pobles y masos que, la vigilia del simulacre, s'enfilava cap al campament facciós.

 L'endemà, de bon matí, feya respecte, potser tant com goig, contemplar la gran