Pàgina:Les Multituts (1906).djvu/189

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


gentada, sense compte, sense fi, com les ànimes del Darrer Judici, que s'estivava per altells, vessants y comes, desde aont l'espectacle 's vegés bé. Els roquicers de Puig Çabauma y de la Mola de Guiu, els dos gegants de pedra que dominen el terrer per la banda de montanya, teníen els relleixos y els graus, que donen cara a mitg—día, farcits d'una gernació frisosa de gaudir el tripijoch de la fingida batalla. Allí, allí davant mateix, desde 'l pla que la munió tenía sota 'ls peus, fins allà lluny, prop l'ermita de Santa Agna, aont el terreny s'aixeca fent pendiç, s'extenía 'l teatre immèns en que havíen de representarse 'ls passos de la lluita més vistosos y granats. Entretant, la gent omplía de bullicia aquelles soletats avesades a la quietut. Els uns cantaven, els altres reyen, els d'ací cridaven als d'allí; y n'hi havía que, a tall de xangla, xisclaven, udolaven, com per entretenir el desfici d'esperar.

 Els qui n'eren sabedors, explicaven per peces menudes el plan que seguiríen