Pàgina:Les Multituts (1906).djvu/192

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 Y, desde aquell punt, van anar davallant partides y més partides, que la munió d'espectadors rebía ab exclamacions y cridadiça:

 —¡Mireu! ¡Els llistats! ¡Són els llistats! —anunciaven uns, coneixedors de les forces.— Porten les mantes rotllades a l'esquena. ¡Y el del cavall pigat és el Nen! ¿Eh, com s'hi brinca y s'hi cabriola?

 —¡No fan tanta patxoca com abans!... —s'exclamaven, un xich desencantats, d'altres que 'ls havíen vistos en els bons temps de la faccia, quan el sol y les pluges no havíen encara deslluit les vestimentes.

 —Però, perxò, tenen bon aire... —n'hi havía que replicaven, més acontentadiços. —¡Se veu que és gent jove y deseixida!

 —¿Que si és deseixida? Ja 'ns ho sabreu dir quan la vegeu a la tasca, —recalcaven alguns, decantantse a l'admiració.

 Y encara duraven les gallardes maniobres dels llistats al afilerarse, per com-