Més, quan el simulacre facciós havía de somoure l'ànima de les multituts espectadores, era a la tarde, a la tarde, al prepararse la presa del pendiç. Aquella comba de terra, que venía a esser la primera defensa natural de l'ermita de Santa Agna, per força hauría de presenciar un dels passos més hermosos del esperat combat. Tothom hi confiava, en que allí esclataría una topada de les més maques entre llistats y montanyenchs. Perxò, així que 's va veure que les hosts de Mossèn Cilici començaven a ferse fortes dalt del pendiç, y que doblaven les linies de batalla, y que 'l flanch dret extenía ales fins a tocar al peu mateix de la Mola, la gernació seguía, ab els ulls oberts de curiositat febrosa, els bèlichs preparatius. ¡Y quin salt va fer el cor de la gentada al posarse les forces d'atach en moviment! ¡Ja 's veya bé
