prou el plan que duyen!... un plan més airós que complicat, aproposit per fer lluir els uns y els altres: atacar a l'hora per tots cantons, a fi de presentar una linia de combat tant llarga com pogués esser.
Perxò, mentres la cavallería den Borraçot, maniobrant a camp descobert, s'enfilava pendiç endalt per fer recular el flanch esquerre dels contraris, l'infantería dels minyons llistats marxava cap al desmont a fi y efecte d'obrirse pas entre les linies de la dreta. Però, tant els de cavall com els de peu, van trobar ferma resistencia, perquè Mossèn Cilici havía defensat bé aquells dos punts. Lo que és que, els montanyenchs de sobre 'l pendiç, ni ab valls obertes al terrer, ni ab obstacles de feixines, van poder aturar l'embranzida dels cavalls... y l'esquadró va travessar la primera linia. Pels llistats no anava tant bé la cosa. A l'altra banda del desmont s'havíen apilotat tantes forces montanyenques, que volía ronyons ferles desdir. Els
