Pàgina:Les Multituts (1906).djvu/198

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


minyons roncejaven, roncejaven... fins que la multitut va respignar.

 —¡Apa, llistats! —va començar a cridar una part de la gentada. —¡Apa, llistats!

 Y els llistats, aquiçats per la cridoria, van apretar fort, ben fort, fins massa fort per una batalla de per riure. Tant coratjosa, tant valenta va esser l'escomesa dels del Nen, que 'ls de Mossèn Cilici, sorpresos de cop y volta, van haver de recular una mica.

 —¡La mare que us ha fet!... ¡Quina manera de embestir! —mormuraven els atacats, tot fentse enrera.

 Més, aleshores, la gent va atiar els altres:

 —¿Què fan aquests montanyenchs? ¡Pit y fòra! ¡Y ara! ¿Que us acoquineu?

 Y els llistats per pundonor, y els montanyenchs per toçudería, de cada banda van posarhi 'l coll. És clar: hi havía l'esperit de cos, hi havía les families, les moces, les coneixences... hi havía tota la comarca ab l'ànima en un fil, contemplant el batibull... y tot se podía fer,