Pàgina:Les Multituts (1906).djvu/208

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

níen en què, ni somiantla, era possible trobar una plasticitat com aquella per suggerir l'hermosura extranya, opulenta y espiritual alhora, de les verges del Septentrió. Ni a Viena, ni a Munich, ni a Dresde, ni al mateix Bayreuth, s'havía may ofert als ulls de la multitut una dòna que ab l'ondulació d'unes formes serpentines, ab la flor d'una carn blanca, ab l'escuma d'uns cabells d'or y ab el tornassol d'uns ulls ni ben blaus ni ben verdosos, evoqués instantaniament en les imaginacions l'aparició de les nimfes del Rhin o de les walkyries del cel boreal.

 Perxò és que ningú 's veya capaç de desxifrar si les aclamacions frenètiques del auditori fanatisat anaven consagrades a l'inspiració creadora o a la sexual bellesa de la diva. Davant d'una hermosura esplendorosa com aquella, és sempre arriscat plantar una fita que senyali allà ont acaba l'entusiasme per l'actriu y allà ont comença l'adoració per la dòna. ¡Se fonen tant estretament en tals fervors