Pàgina:Les Multituts (1906).djvu/215

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


instints, per la vocació, per les idees; més la cantanta posseía 'l poder màgich de mantenirlos tots sotmesos, tots de genolls, tots units en una oració mateixa, tots fermats al jou de la seva carn blanquíssima, dels séus ulls verdosos, dels séus cabells d'or... A voltes, durant les hores de toaleta teatral, els esclaus fruíen el privilegi d'admirarla en l'esplendor de sa hermosura quan les donzelles li treyen les pintures de la cara o li aixugaven la suor del cos. Ni cínica ni vergonyosa, sinó més aviat indiferenta, serena, com si, a guisa de grega clàssica, no tingués conciencia del pudor, deixava triomfar sa nuesa, temptadora com la d'una sirena, noble com la d'una estatua antiga. Y, ubriagats pel perfum que irradiaven la carn mitg molla y la cabellera mitg desfeta, els amorosos sirvents es trobaven cada hora més junyits al imperi de la diva.

 ¡Dò maravellós el d'aquella dòna! Ab una autoritat feta de dolçura, ab una tiranía tota suavitat, sabía sostenir l'equi