Pàgina:Les Multituts (1906).djvu/219

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

ra o una altra, el fenomen que 'ls tenía capficats. De positiu, res... ni indici. D'hora en hora deveníen, els íntims, més inquiets, com si 'ls minés per dins el rosech d'una amenaça. Un dels adoradors, el qui va notar primer els símptomes del eclipsi, explicava que una nit, al retirar del Teatre, s'havía ofert, com tants altres cops, a acompanyar la diva al Restaurant de l'Acacia, y que ella, torbada, s'havía excusat, pretextant no trobarse massa bé. Altres contaven que havíen pujat a visitarla al Hotel, però que 'l servey els havía dit que no estava visible en aquella hora... que descansava... que no s'havía aixecat... que emprovava ab la modista... Y al camerino passava igual. Quan s'hi feyen anunciar, els donaven, per resposta, alguna excusa imprecisa que 'ls allunyava sense convèncels. Els més amorosos dels amichs, els qui vivíen esperant el mot de gracia que 'ls havía de fer feliços, apareixíen sorpresos y desolats, lo mateix que un nin que està a punt d'agafar un aucell y tot plegat li