bordells del arrabal haguessin deixat anar totes les dònes, al veure les colles que 'n corríen, desmanegades y cridaires, rient al volt del patíbol, com si fossin a un ball de barraquetes. Bé 's veya prou que no sabíen avenirsen, de gaudir una hora d'aixamplis al mitg del sol matinal; perquè, encara que anessin vigilades d'aprop per les mestresses com presoneres tretes a esbargirse, a cada punt s'ajogaçaven com boges, o xisclaven com marranes, o s'esclafíen de riure sense to ni sò. Y mentres les unes s'aturaven a comprar cacauets o avellanes seques als venedors de torrat, d'altres se mofaven, ab obscenes paraulotes, dels homes encalabrinats que anaven darrera d'elles lo mateix que gossos folls. Era una gripia, una caterva de galifardeus, la colla que les empaitava y perseguía. Aires tenía d'haver sigut vomitada pels cafetins, per les cases de jòch o per les tavernes dels barris baixos, tota la murrialla que formiguejava entre les empentes, enllepolida per la farum de dòna y
