s'han ficat al cotxe, han baixat els stors y... trota, cavall, cap al passeig de la Glorieta.
El raconto den Montral va deixar les gardenies totes mústigues. Qui més, qui menys, cada un dels frachs florits es creya haver arribat a la confiança de la Guden o estar a dos dits d'arribarhi... y, al trobarse sobtadament desbancats per un aventurer, un bohemi que, encara que formés part del batalló sagrat del camerino, hi havía sols obtingut un grau modest, secundari, se van sentir ferits en lo més delicat del amor propi. Però tothom va callar: mentre 'ls uns es proposaven comprovar per sí mateixos la certitut del fet, d'altres rumiaven plans tenebrosos de venjança; y tots es van dispersar en silenci, com fent la digestió difícil de la propia humiliació. Perxò, de la gran noticia, apenes ne va heure esment, aquella nit, la gernació del Gran Teatre.
Quan va propagarse va esser l'endemà. Se cantava per última vegada El
