Pàgina:Les Multituts (1906).djvu/226

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


raules de censura, començaven a formar una atmósfera carregada de dolça xafardería. Lo que promovía més escarafalls d'extranyesa, fins al punt d'indignar els indiferents, era que l'elecció de la cantanta hagués recaigut en semblant home. Ningú sabía explicarse com podía haver fet néixer tant dramàtica passió un subjecte com aquell, autor com qui diu inèdit y quasi quasi xiulat... un home que no 's distingía ni pel port, ni per les formes, ni pels dots de tracte: més aviat esquerp que correcte, més aviat excèntrich que original...

 —¡És un estúpit! —exclamava un periodista.

 —¡Un cursi! —deya un gomós.

 —¡Un descamisat! —responía un financier.

 —¡Un cínich! —mormurava un pare de familia.

 —¡Un ordinari! —feya un marqueset.

 Quan van tocar pel segon acte, les gardenies van córrer a dur la novetat a la sala d'espectacles, enlluernadora, en