Pàgina:Les Multituts (1906).djvu/231

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


y aquell cos de voluptat, esvelt, ondulant, agraciadíssim, que 's trasparentava, poderós, a travers de la blanca túnica. Y els uns es comunicaven ab els altres les sensuals impressions.

 Ab les rialletes de palco a palco, ab els signes de fila a fila, ab els mots sobreentesos d'una butaca a l'altra, ab la conversa íntima de veí a veí, el segon acte, que generalment se trobava massa llarg, massa feixuch, aquella nit, ab la xerradiça, va semblar menys pesat que d'habitut. Tant sols el públich de les altures paradisíaques, que no estava en antecedents del fet sensacional que removía a la gent de sota, se mostrava queixós del rum—rum, rum—rum, que pujava de palcos y plateya. Filarmònichs fins al paroxisme, volíen, els de dalt, fruir de l'òpera ab la beatitut de costum. Y, nerviosos per la bullicia que 'ls destorbava el plaer, de tant en tant feyen «ziiiit...», com tractant de cridar al ordre 'l senyoriu de baix. Y... és natural... protestes d'uns y garleríes dels altres, tot plegat