Pàgina:Les Multituts (1906).djvu/236

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


van tornar a sortir aclamant el Rey. Unicament al aparèixer Elsa hi va haver un instant de silenci, ple d'expectació, d'angoixa. La diva va veure que tots els ulls de la sala se li clavaven assobre com sagetes, y, pàlida, ab els ulls esfereits, va avançar alguns passos per l'escena tremolant de cap a peus igual que un sentenciat que va al patíbol. Era tant forta la commoció que sentía, que, al venir la desolada frase

 ¡Déu clement, me fuig la terra!...
 ¡Sento un glaç que 'm gela 'l cor!...

 sense saber per ont anava, desconcertada, perduda... va fer l'entrada abans de temps. ¡Quin terratrèmol al acte! Un reny ressonant com ronch de tro, va retrunyir per les altures, mentre ella, d'un moviment instintiu, reculava cap al fons del escenari, com si fugís aterrada del cop de mar que li venía damunt. Va esser un instant de maror espantosa. Semblava que vents d'odi, de malignitat y de venjança s'haguessin desencadenat