Pàgina:Les Multituts (1906).djvu/237

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


per fer rodar la tempesta. Fins entre 'ls nuclis d'espectadors més correctes, més frets, més admiradors de la distinció britànica, hi havía personatge perfetament enguantat que 's frisava per queixalar la víctima. No mancava perxò qui 'n protestés, de la crudeltat del públic contra una feble dòna; però, les veus disperses de pietat, aviat van esser apagades per la rabior de la multitut en aquella hora dels instints selvatges.

 Rancunies d'escola, ressentiments de mascle luxuriós, picades d'amor propi, malhumors, aburriments, totes les baixes passions que durant els díes triomfals de la cantanta covaven, com caliu somort, en el fons de móltes ànimes, se van encendre com fogueral al moment de la caiguda. Els pelegrins de Bayreuth, que no sabíen perdonar a la Guden la tara d'esser italiana ni les escapades atàviques al belcantisme, de sobte van fer les paus ab els melodistes, que tampoch podíen absoldre a la fada dels ulls verds de la parcialitat per la música tudesca.