Pàgina:Les Multituts (1906).djvu/238

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Per uns y altres havía arribat l'hora de les vindicacions artístiques. L'abonat a diari, justament aburrit del ensopiment de tant llarga temporada, també olorava ab plaer el moment d'una emoció nova que no figurava en els cartells. Al revister de teatres, embafat d'anotar perpetuament les ovacions monumentals tributades a la gran diva, li venía que ni pintat aquell cambi d'actitut del públich, que li permetría variar un xiquet la tònica de la ressenya. —¡Ha arribat l'instant! —se deyen ab fruició 'ls autors preterits y els adoradors poch correspostos. Cavallers de monocle y gran plastró, que no havíen obtingut els favors que somiaven, també posaven el coll a l'embestida. Y sobre tot les dames, les dames dels pits escotats, que de tant temps rosegaven l'humiliació de veures eclipsades per la bellesa y l'elegancia d'una dòna que semblava que tingués la privativa de les grans toaletes; d'una dòna que 'ls sostreya marits y adoradors; d'una dòna que triava les gardenies que