Pàgina:Les Multituts (1906).djvu/239

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

volía en el jardí de la joventut daurada... no van plànyer seduccions ni encisos per ajudar al desfet. Les unes feyen senyes d'aquiescencia als agressius; les altres llençaven mirades incendiaries als apocats... La Posta dels Déus era arribada.

 Al últim va esclatar la tempesta de ple a ple... tant de ple a ple que fins va rebassar els límits que havía calculat la gent prudenta. Gran part dels iniciadors mateixos volíen que fos una lliçó exemplar, fins enèrgica, si convenía... però no un escàndol groller de poble. Però l'empenta era donada y no 's podía aturar. Va esser tant horríssona, tant retrunyidora, la xiulada, que va deixar aixordats els propis espectadors. Al sentir el terrabastall, la diva 's va moure convulsa per l'escena, a tall de fera acorralada per mastins. Semblava que volgués rompre a cantar y que no pogués, igual que les notes, abans de sortir, se li glacessin al coll. Després va plegar les mans, en actitut de demanar clemencia, y, pàlida, groga, afinada com si 's trobés a les por-