Pàgina:Les Multituts (1906).djvu/252

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


mort. Ab el braç dret estirat, enlairava una creu a guisa de senyera, com si ab ella volgués conduir a les victories celestials, passant pel calvari redemptor, an aquell estol d'orats furiosos. Després, afilerats de quatre en quatre, veníen els penitents, aclaparats, sagnants, adolorits pels aparells de torment ab què castigaven la maldat de les propies culpes. Y per entre 'l drinch que feyen les cadenes tot arrossegantse, y el xàfech dels açots ab què 'ls uns se punían, y el soroll de les pedres que remolcaven uns altres, sobreixíen ays de dolor arrencats per les tortures. Darrera seguíen les parroquies ab les creus, y les confraríes ab les banderes. Després venía la Santa Majestat, llorda esculptura de les centuries velles, vestida de barbres ropatges y coberta de matuceres joyes per la pietat ferrenya de les antigues generacions. Y al capdavall de tot, estalonant els portants del Crucifix, com l'impedimenta d'un exèrcit, marxaven els vells, les dònes, les criatures, tota la gentada feble